dimarts, 31 d’agost de 2010

White Russian

Avui m'he enrecordat del còctel White Russian que vaig provar a Berlín i me va encantar.

A vegades tenim ganes de prendre alguna beguda diferent, i el White Russain és una mostra del que pot arribar a ser un còctel. Entre batut i combinat, amb el toc del cafè i la potència del vodka, us deixareu seduir pel seu sabor suau, dolç i reconfortant... això si... no us passeu!!

Per 2 persones
- 1/2 litre de llet (pot ser descremada)
- Kahlúa (licor de cafè)
- Vodka (Moskoskaya o Absolut)
- Gel picat
- Dos tassons de tub amples
- Cacau en pols
- Dues palletes

Picam el gel i el distribuim als dos tassons fins a la meitat. Hi posam una mida de vodka (1/3 part del tassó). Afegim el Kahlúa (1/3 part) i la llet fins a dalt. Posam la palleta. Com a topping podem posar un poc de cacau en pols i llest per prendre!!

He vist que hi ha variacions del White Russian arreu del món, malgrat encara no les he provades, vos las deixo per si us aventureu...

- White Canadian: fet amb llet de cabra.
- Blind Russian: fet amb Bailey's en lloc de llet. 
- White Mexican: fet amb horxata en lloc de llet.
- White Cuban: fet amb rom en lloc de vodka.

diumenge, 29 d’agost de 2010

Cazuela de Provolone con salsa Pesto

Una receta rica y fácil de preparar que he descubierto en el blog Cuinant. El queso Provolone se puede preparar de muchas maneras, a la plancha, al horno o incluso en el microondas. Esta receta incorpora tomate y salsa pesto que completan el sabor del queso. Se puede servir con tostadas, picatostes o pan.

Ingredientes
- 1 rodaja de Provolone
- 1 tomate maduro
- Orégano
- Sal
- Pimienta
- Aceite
- Hojas de albahaca fresca
- Salsa pesto



Pelamos y cortamos el tomate en rodajas, lo ponemos en una cazuelita de barro con un poco de aceite, sal, pimienta y orégano. Lo metemos en el horno a 180º durante 10 minutos. Luego incorporamos la rodaja de Provolone y lo horneamso 10 minutos más. Finalmente lo sacamos y ponemos salsa pesto por encima, decoramos con unas hojas de albahaca fresca.

Gazpacho de Sandía

Una receta que tenía ganas de hacer hace tiempo es el Gazpacho de Sandía. Lo probé en varios restaurantes y me gustó el sabor entre dulce y salado del plato. Aquí va la receta:

Gazpacho de Sandía
- 600 gr tomates maduros
- 600 gr sandía
- 30 gr cebolla
- 30 gr pimiento verde
- 1 ajo
- 2 cuchadaras de aceite de oliva virgen
- 1 cucharada de vinagre
- Sal
- Pimienta
- Salsa pesto
- Hojas de albahaca fresca


Se pelan y trocean los tomates. Se trocea la cebolla y el pimiento. Se corta la sandía a dados y se le quitan las semillas. Se corta el ajo. Se mete el tomate, cebolla, pimienta y ajo en la batidora, con el aceite, sal, pimienta y vinagre. Se bate bien la mezcla hasta que quede homogénea. Se le añade la sandía y se vuelve a batir. Probamos que esté bien de sal (debe quedar un poco dulce) y lo metemos en la nevera un par de horas para que se enfríe. A la hora de servir se puede decorar con un poco de salsa pesto, aceite de oliva virgen y hojas frescas de albahaca y voilà!


dissabte, 28 d’agost de 2010

Sa Fonda (Muro)

Avui he descobert un restaurant d'aquells que dius, hi tornaré!

Es restaurant Sa Fonda a Muro (C/ Sant Jaume 1, davora la plaça de l'església) és un lloc de menjar mallorquí i casolà. Es típic restaurant de poble, res de glamour, però amb una cuina excel·lent. Fan menú bouffet diari i també hi ha carta amb pa amb oli, carns, peixos i altres plats mallorquins. Els preus són econòmics, relació qualitat-preu fantàstica. Sa seva especialitat són les anguiles, he provat ses anguiles frites amb salsa de domàtiga i prebes i són mèl! m'he llepat es dits!!

100% recomanable si vos agrada el bon menjar mallorquí.


dijous, 26 d’agost de 2010

Ensalada templada de judías verdes con salsa de tomate picante

Aquí va una receta fácil que he descubierto en un libro de cocina vegetariana. El resultado es magnífico, las judías verdes, a veces un poco insípidas, cogen sabor con la salsa de tomate picante y los piñones tostados, creando un resultado único.


- 200 gr judías verdes
- 1 tomate maduro
- 1 ajo
- Zumo de 1/2 limón
- Pimienta
- Piñones
- Tabasco
- Aceite
- Una pizca de sal







Limpiamos las judías y les quitamos las puntas. Hervimos las judías y las ponemos en un plato con aceite y el zumo de 1/2 limón.Ponemos los piñones al horno para que se doren, hay que vigilar que no se quemen. Picamos el tomate y el ajo, y lo ponemos en una sartén con un poco de aceite, agregamos unas gotas de tabasco, pimienta y un poco de sal, hasta que la salsa se reduzca. Añadimos la salsa de tomate picante a las judías y lo decoramos con los piñones tostados.

Pastís de carabassí

Avui publico una recepta que m'he fartat de fer aquest estiu, amb l'abundància de carabassins que han sortit al camp de mon pare me les havia d'ingeniar per fer coses diferents amb el carabassí (també la confitura que vaig publicar fa temps). El pastís de carabassí té un sabor suau i cremós i és idoni per un sopar a la fresca, acompanyat d'una ensalada. Es pot fer en forma de pastís o bé petits individuals, depenent dels motlles que teniu.


Massa
- 200 gr farina
- 1 ou
- 100 gr margarina
- 1 poc de sal

Mesclar els ingredients, amassar i fer una bolla coberta amb film a la gelera 1 hora. Passsat aquests temps, amb el rodell fer una massa prima i posar al motlle (prèviament untat amb oli), fer marques amb una forqueta i posar al forn fins que es dori. Retirar del forn.


Farcit
- Oli
- 2 carabassins
- ½ ceba
- 1 ceba tenda
- Fonoll
- 4 ous
- 1 bric de nata
- Brossat
- Formatge en pols
- Nou moscada
- Pebre bo
- Sal
- Pinyons
Primer fer a una pella amb oli els carabassins (molt prims), la ceba, ceba tendra amb el fonoll, sal i pebre bo, fins que sigui tendre. Reservar perquè es refredi. Mesclar amb els altres ingredients i tornar a especiar (molta nou moscada). Omplir la base amb la mescla i posar al forn.

dimecres, 25 d’agost de 2010

Pastel de carne con puré de patata gratinado (by Sirguy)

Ingredientes (2 personas)
400 gr de carne picada (mezcla ternera y cerdo)
Puré de patata (1 sobre de 125 gr)
Cebolla
Queso para fundir
Condimentos (sal, pimienta, etc.)
 

Se sofríe a fuego lento la cebolla hasta que quede bien hecha pero sin  quemarse. Se retira y sobre el mismo aceite se hace la carne a buen fuego hasta que quede casi hecha, debe dejarse algo cruda. Se sala y se le añaden especias como perejil y pimienta.
Es importante que quede sabrosa ya que a plato acabado no se podrá sazonar.
La carne se pone como base en una fuente para hornear.
Por otro lado se hace un puré de patata, si es natural el equivalente a un sobre del preparado. También debe quedar bien sazonado aunque con algo menos de sal ya que absorverá de la carne y del queso.
Una vez hecho el puré se pone sobre la carne a modo pastel de manera que ésta quede bien tapada.
Hecho esto se pone en el horno a unos 180 grados durante unos 20 minutos, la forma de saber si está listo es mirando que la mezcla hierva ligeramente por eso se recomienda un recipiente transparente.
Se saca del horno y se le añade el queso por encima y se especia con perejil y pimienta.  Se gratina a unos 200 grados o más durante unos minutos sin que se queme pero que se dore bien el queso.
Se deja reposar un rato y listo para servir.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Prunes confitades






















Avui public una recepta que és un pecat! Ses prunes confitades són boníssimes, com deim a Mallorca són mel!. Les pots prendre amb gelat de vainilla, amb iogurt natural o afegir a pastissos... lo bo és que aquest dolç no té res d'artificial, però si molt de sucre, és una llepolia natural per deleitar-nos el paladar en moments especials!

La recepta me la va dir sa meva predina i també la vaig trobar al llibre Historia y evolución de la cocina mallorquina de l'Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca. Com tenia un parell de quilos de prunes que me van donar, vaig decidir fer la recepta... i ha estat un èxit!

Prunes confitades
- 1 kg de prunes de frare llarg
- 750 gr de sucre
- Un tassó d'aigua

Se renten les prunes i se lis lleva el capoll. Se coloquen senceres, sense pelar, a una graixonera, amb el sucre i el tassó d'aigua i es posen a coure a poc foc durant més d'una hora, remenant de tan en quan i anant alerta que no es cremin. Quan vegem que les prunes ja estan pansides i l'almíbar té un color obscur les llevam del foc i les deixam refredar. Les disposam dins pots de vidre (prèviament esterilitzats) amb un paper vegetal rodó a sobre impregnat en alcohol (jo ús vodka) i tapam els pots. Per fer el buit els posam al bany maria durant mitja hora. Les prunes confitades es poden consumir al moment o reservar, però quan s'obri el pot s'han de conservar a la gelera.



diumenge, 22 d’agost de 2010

Verdures tempuritzades amb salsa de iogurt

En aquesta època en que tenim tanta abundància de verdures, les hem d'aprofitar. Avui he recercat entre els meus llibres de receptes i he fet un "mix" que ha sortit bastant sabrós. Es poden emprar les verdures que més t'agradin i que tenguis a l'abast. Vos deixo la recepta per si la voleu provar.


Ingredients
- Albergínies, pastanagues, carabassí, etc.
- 200 gr de farina (normal o integral)
- Un tassó d'aigua freda
- Una clara d'ou
- Una cullerada de sake
- Una culleradeta de salsa de soja
- Oli
- Salsa de iogurt

Es tallen les verdures, les albergínies i carabassins en tallades rodones i les pastanagues en bastonets llargs. Les albergínies es posen en sal mitja hora perquè treguin l'aigua.
Mesclam la farina amb l'aigua, el sake, la clara d'ou i la salsa de soja fins aconseguir una massa bastant clara, si surt espessa s'afegeix més aigua. Quan la tinguem preparada passam la verdura per la massa i la fregim en oli abundant i calent.
Quan les tallades de verdura són daurades les traiem i les posam sobre una safata amb paper absorbent.
Un cop hem acabat de fregir les verdues les servim calentes amb la salsa de iogurt a un bol.

Bon profit!

dissabte, 21 d’agost de 2010

Caipirinhas para el verano


 La Caipirinha es uno de mis cócteles favoritos para el verano.

Aunque la receta es bastante conocida, yo la hago tal y como me la explicó una amiga y la verdad es que sale muy rica ;)

Ingredientes (2 personas)
- 1 lima
- Hielo picado
- Cachaça
- Azúcar moreno
- Una pajita
- Hojas de hierbabuena fresca

Necesitamos tres vasos bastante anchos y no muy altos.
Cortamos la lima en 8 trozos y ponemos 4 trozos en cada vaso.
Añadimos 2 o 3 cucharadas soperas de azúcar moreno a cada vaso (2 o 3 dependiendo de lo dulce que la quieras, a mi me gusta bastante dulce).
Con un mortero empezamos a machacar la lima y el azúcar, se va creando un líquido oscuro a medida que machacamos. Este paso es el más importante para que la Caipirinha salga bien, así que lo hacemos de forma contínua y pausada. Aunque nos duela la mano, debemos seguir, hasta que veamos que la mezcla esté  líquida y las limas desechas.
A continuación llenamos el vaso de hielo picado hasta arriba, bien apretado. Añadimos Cachaça, toda la que quepa. Cuando tenemos las dos Caipirinhas hechas debemos mezclarlas, lo mejor es usar un vaso exactamente igual que los que tenemos para tapar el cócktel y removerlo con brío para que se mezclen bien los ingredientes.
Finalmente, limpiamos los restos que se hayan derramado por los vasos, añadimos la hierbabuena y la pajita (cortada en 2 trozos, uno para cada vaso).

Listo para tomar! A disfrutar!

PD: La foto no es mia, siempre que las hago me apetece tanto probarlas que se me olvida la cámara....

Pastel de Yuca

Hoy publico una receta de un postre que probé hace un año y me sorprendió. Nunca había probado ningún plato con Yuca y la verdad es que es un tubérculo que da mucho de sí. 

Una forma diferente de tomar un postre rico, sin que sea pesado y con un sabor único.

PASTEL DE YUCA

Ingredientes
• 700 gr de yuca rallada
• 260 gr azúcar
• 3 huevos
• 1 bote de leche de coco
• Canela
• Pasas



Preparación

1- Batir los huevos hasta que queden espumosos
2- Añadir el azúcar y se bate para mezclarlo bien
3- Rayar la yuca en una bandeja de horno
4- Mezclar con la leche de coco, huevo y azúcar
5- Decorar con pasas y canela
6- Hornear de 30 a 40 minutos

dimecres, 18 d’agost de 2010

Un bon lloc per dinar

Avui també faré una recomanació d'un restaurant.

Restaurante-bar Santa Eulàlia
C/ Santa Eulàlia, 7, Palma
Tel. 971 71 57 17














El vaig provar durant la Mostra de Cuina Mallorquina d'enguany i avui hi he tornat a dinar.

El lloc és acollidor, ja que està decorat amb gust i té parts de murs antics de la zona on es troba, en ple casc antic de Palma. És un bon lloc per anar a dinar o sopar si te trobes pel centre.

Ofereixen dos tipus de menús al migdia (14 i 21€), així com la carta i tapes, apostant per la cuina moderna amb plats sorprenents com és el gazpacho de síndria o el confit de pato que he provat avui.

A la pàgina web podeu consultar el menú i veure articles de premsa.

http://www.restaurantesantaeulalia.com/

dimarts, 17 d’agost de 2010

Sushi House


Quiero recomendaros un restaurante japonés: SUSHI HOUSE (San Magín 25).

El local está decorado a lo Japan Fashion, muy chulo, la atención también ha sido buena y los platos deliciosos. El mejor sin duda el Futomaki Cruch, que tiene un toque picante y crujiente y se presenta con el alga de colores, primero nos ha tocado verde y luego rosa! que ilusión! XD no había visto este producto en España, sólo en Berlín.
También tienen refrescos japoneses (uva, lichy, fresa, etc), el de uva estaba muy rico, sabor chuche total! y también hay carta de sakes, hemos probado uno artesanal que es dulce y se sirve frío.
Los postres también son muy originales y buenos, hemos probado el helado de violeta (fantástico), el de sésamo y el Yukimi Daifuku (unas bolitas blancas rellenas de helado) muuy buenas!
El precio parece alto si se mira la carta, pero con todo lo que hemos consumido, que no ha sido poco, han sido unos 30€ por cabeza, vale la pena!

100% recomendable para los amantes del buen sushi!

Ara que és el temps... confitura de Carabassí!















Per a encetar el blog m'agradaria compartir amb vosaltres la descoberta d'una recepta que m'ha deixat bastant fascinada: la confitura de carabassí.

Tot va començar quan me vaig veure amb un carabassí enorme que m'havien donat i, en obrir-lo, vaig veure que estava un poc dur... vaig pensar que era una pena tirar-lo i així que vaig cercar receptes de conserves i vaig trobar la de la confitura.

És molt fàcil de fer, només requereix un poc de temps i ganes de descobrir nous sabors. El carabassí, com la carabassa, pertany a la família de les cucurbitàcies, i per tant la confitura que en surt és pareguda, que no igual, al cabell d'àngel. El seu sabor és suau però diferent, vos sorprendrá!

CONFITURA DE CARABASSÍ

Ingredients
- 1kg carabassí
- 3/4 sucre moreno o blanc (es pot mesclar)
- Suc de llimona i pell
- 1 poma
- 1 culleradeta de gingebre en pols
- Canyella en rama

Ratllar els carabassins sense pelar-los amb un rallador gruixut, posar en un bol gran capes de carabassí rallat i capes de sucre, fins acabar amb tot, afegir suc de llimona i la pell. Deixar macerar 12 hores.
Passat aquest temps posar al foc no motl calent, haurà d'estar devers una hora. Quan manquin 10 minuts per acabar, posam la poma tallada en trossos (amb la pell) i el gingebre i la canyella. Remoure bé.

Quan s'acabi la cocció, llevam les pells i envasam en pots esterilitzats (els quals hem bollit durant 15 minuts en aigua). Posam el contingut en els pots i els tornam a bollir al bany maria per fer buit.

La confitura es pot menjar el dia següent, però també es pot deixar unes setmanes abans d'encetar-la, en un lloc fresc.

Aquesta recepta la vaig veure al blog El rincón de la mariposa on podreu trobar receptes molt interessants.

Au idò, bon profit!