dimarts, 16 de novembre de 2010

El temps dels tarongers....

I ara que comença el fred també comencen les primeres taronges, els tarongers ja estan carregats i prest podrem gaudir d'aquesta fruita d'hivern que tantes receptes ens suscita. Tenc pendent la confitura de taronja que esper poder fer d'aquí poquet!

Vos deixo també un poema de Carner...

Aglae, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,                
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.           
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,                     
batec tan avinent i tan inconegut.
I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada