dijous, 18 d’agost del 2011

Les delícies del Veneto i la Romagna






















Sono tornato! com es diria en italià, he tornat! El viatge ha estat molt fructífer, moltes coses interessants hi ha per les contrades del Veneto i la Romagna. Ravenna és una ciutat genial, tranquil·la, petita, molt maca i amb unes obres impressionants d'època bizantina (Sant Vital, Sant Apolinar, entre d'altres). Venècia està molt concurrida en l'estiu, però un cop assentats hem gaudit de l'encant dels seus carrerons i canals, que amaguen la història i l'art que han inspirant tantes obres. I què dir de les illes pintoresques de Burano i Torcello, espectaculars les restes d'aquesta darrera. També hem tengut temps per fer un volt per Pàdua i per Ferrara, altres dues ciutats del nord d'Itàlia amb molt d'encant. 

Però una de les coses més interessants dels viatges és descobrir els sabors i colors de la gastronomia típica de la zona, en aquest cas de l'Emilia Romagna i del Veneto. De la Romagna vaig degustar els vins (molt bons) tant el rosso com el bianco, genials per acompanyar un bon plat de peix o pasta farcida com els típics "capelleti", com també un entrant de formatges, que són deliciosos servits amb mel i confitura mmm. El postre per excel·lència de la zona són els gelats, sobretot en època d'estiu.


De Venècia què dir! El que més me va impressionar va ser el dolç, arreu de la ciutat trobam nombroses pastisseries amb un assortiment de dolços molt interessants: la merenga és molt típica (n'hi ha de colors i sabors), els xocolates són espectaculars (també n'hi ha de colors), fruites de massapà, el crocante (com el tambor d'ametlla), els famosos torrons de sabors (boníssims), les galetes de pistatxo i fruits secs, les pastes venecianes i els famosos gelats, amb una pinta que no pots deixar de tastar-ne un parell, en vaig provar un de pistatxo i cirera espectacular! i també era boníssim el "granita de fiore di latte & menta" un granissat dolç i refrescant que vaig tastar a la gelateria Grom. De plats de taula el típic de la zona és la pasta (els spaggetti fruti di mare o els negres amb sípia), els plats de peix (és molt comú el "coda di rospo" que és coa de rap, a la planxa). Les pizzes també són boníssimes (com a tota Itàlia), de diversitat abrumant i amb ingredients molt especials (fiore di zucca (flor de carabassa), carn de cavall, ricotta, etc.).


Especialment me va agradar molt un restaurant de Burano, Da Romano, especialitzat en peix, on vaig provar una anguila a la parrilla que era molt gustosa, i uns petits pops amb oli i llimona, de postre vaig demanar un bocí d'un espectacular pastís de merenga de grans dimensions. Era un poc car però va valer la pena.

Un punt apart mereix el món de les begudes, realment me vaig enganxar a un còctel suau típic de Venècia que es diu Spritz, i que podem veure per totes les terrasses de la ciutat, de color taronja brillant fet amb el típic Prosseco (vi blanc espumós), Aperol (aperitiu de taronja amarga) i aigua amb gas. Cada dia en bevia un parell, a més amb aquesta calor és molt refrescant. He dut una botella d'Aperol, així que pròximament public un post espcífic!






















Ja tenc ganes de tornar a viatjar per descobrir i gaudir de nous sabors! La italiana és una de les meves gastronomies  favorites, i sens dubte, després d'aquest viatge encara més!

2 comentaris:

  1. A aquestes hores i se mpestà fent la boca aigua... queda demostrat que Itàlia és molt més que pizza i pasta!
    Petonets guapa... i bentornada!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Gràcies Sandra! Sí, Itàlia amaga moltes delícies culinàries i cada regió té les seves coses especials.

    Petons!

    ResponElimina