dilluns, 11 d’abril de 2011

Mousse de maduixes















I continuam amb les maduixes... i és que són exquisides per a fer postres! Aquesta recepta és collida del blog Bon Tiberi, que proposa fer una mousse de maduixes que no du massa complicacions, i és un postre ideal per aquests moments primaverals.

Ingredients
* 1 sobre de gelatina de maduixa
* Aigua
* 15 maduixes
* 1 o 2 iogurts de maduixa
* Sucre

Primer hem de preparar la gelatina, seguint les instruccions, però amb la meitat de l'aigua indicada. La deixam reposar durant una hora i mitja, fins que comenci a cuallar. Mentre preparam les maduixes: les netejam, tallam a bocins i les deixam a un bol amb unes cullerades de sucre. Passat un temps, quan ja han mollat suc, passam el túrmix. Passam les varetes per la gelatina perquè faci espuma, durant una estona. Hi incorporam el puré de maduixa i el iogurt, seguim batent perquè s'integri bé la mescla. Disposam dins tassonets i a la gelera durant unes hores.

A mi no em va quedar una mousse perfecta, es van crear dues capes, una més mousse i l'altre més crema, però van ser la mar de bones, ja no en queden!

5 comentaris:

  1. Fa molt bona pinta, i es una recepta original, gracies!

    Molly:
    http://lospostresdemolly.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Simplement deliciós. Mmm!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Hoolaaa!!
    No t'imagines quina il.lusió que m'ha fet veure les teves mousses!!
    Són bones, bones, eh??
    No sé perquè t'han quedat dues capes. A mi aquesta mousse sempre em queda amb la mateixa textura i no es diferencien les capes. Això no obstant, aquest cap de setmana he fet un experiment amb una bavaroisse de pinya que portava gelatina i aquesta sí que em va quedar en dues capes diferents, crec que va passar això perquè no vaig donar suficient aire a la gelatina amb les varetes. De totes maneres, aquest cap de setmana ho tornaré a intentar a veure si puc descobrir que va passar amb la gelatina...però això de les dues capes només ho sabem nosaltres! Els altres segur que dirien "ostres, i com has fet dues capes??" ;)
    Em quedo com a seguidora i si puc descobrir això de les capes ja t'ho diré.
    Una abraçada,
    Paula

    ResponElimina
  4. Hola Paula! gràcies pel comentari i per seguir-me. Sí, a mi també em va estranyar això de les dues capes, però no vaig saber ben bé perquè era. Si en faig de nou, que segur que sí perquè són molt bons, a veure si me surten millor, li donaré més canya a les varetes jeje

    Una abraçada!

    ResponElimina