Ahir vaig decidir provar de fer ensaïmades, el dolç més famós i internacional de la cuina mallorquina. Si ho havia enderrerit era per la por a fer un desastre... I bé, no ha estat un desastre però tampoc són ensaïmades, sinó més bé coques toves amb forma d'ensaïmada jejeje. Així i tot són ben bones, i amb les tallades per sobre (típiques d'aquestes dates) encara més! Vaig seguir la recepta de Bojos per la Cuina, però crec que encara em queda mooolt per practicar amb les ensaïmades perquè em surtin tal com toca! Seguirem provant...
Ingredients
25 gr llevat de pa
3 ous
1 tassó petit d'aigua teba
1/2 kg de farina de força
150 gr sucre
Saïm
Sucre glacé
Sobrassada o llengonissa
Carabassat
Primer hem de mesclar el sucre amb bona part de l'aigua teba (en reservam un dit), i ho remenam per fondre el sucre. Afegim els ous, un en un, i batem bé. Ara fonem el llevat dins de l'aigua reservada i ho agregam a la mescla anterior. A un bol untat amb oli posam la mescla anterior i hi anam afegint poc a poc la farina. Amassam, amb les mans o amb la KA, durant 10 minuts. Deixam tovar la massa dins un bol untat amb oli, fins que dupliqui el volum inicial.
Quan és tova, l'amassam una mica per llevar-li el tou. Dividim la massa en tantes ensaïmades com vulguem fer. Amb cada bocí feim el següent: l'aplanam amb el rodell, fins que quedi una capa molt fina (convé posar farina a la taula perquè no s'aferri). Untam amb saïm la massa i hi posam sucre glacé. Anam enrotllant la massa fent una espècie de xurro, de dalt a baix. Quan tenim el xurro fet i ben estirat el colocam sobre la llauna en forma d'espiral deixant espai enmig perquè ha de tovar.
Deixam tovar les ensaïmades sobre les llaunes dins el forn apagat durant un parell d'hores. Quan han duplicat el volum inicial seran llestes per coure. Les traiem i encenem el forn a 250º. Feim tallades de carabassat i sobrasssada i les distribuim per sobre, esquitxam amb aigua les ensaïmades. Les enfornam 5 minuts a la mateixa temperatura, a la part baixa de forn, i després uns 8-10 minuts més a 150º, fins que són rosses. Les traiem, les decoram amb sucre glacé i deixam refredar
Que pintaza tan buena tiene! me resulta muy tentadora :) Un beso!
ResponEliminahttp://recetasde2.blogspot.com.es/
Gracias!
EliminaA mi em passa el mateix, encara m'hi haig de posar. Pe`ro vaja, aquesta versió coca té una pint deliciosa.
ResponEliminaPetonets guapa
Gràcies Catieu! Encara queda molt per practicar, a veure si algun dia surten com toca!
EliminaT'ha quedat molt bé!
ResponEliminasi l'ensaimada ja és bona, aquesta versió de coca encara ho ha d'estar més!
ptns!!
Gràcies!
EliminaNo les puc tastar però la textura es veu impressionant, molt flonja! I a primera vista m'han donat molt bona impressió... Jo de moment tampoc mhe atrevit a fer-ne d'ensaimades...i crec que trigaré perquè pel que he sentit és força complicat...així com el panettone i els crossants, les tres receptes eternament pendents! ;)
ResponEliminaGràcies Laia! si bones eren... però no semblaven ensaïmades jeje ja aniré practicant a veure si algun dia surt com toca!
EliminaTot i sortir-te una coca t'ha quedat molt bé i fa una mengera que és massa. Si vols per a una altra vegada prova a fer-la amb farina de força i a acabar d'estirar-la amb les mans, una vegada passat l'aprimador. L'estires airejant-la des de tots els punts procurant que no es rompi. Després l'untes amb el saïm i l'enrodilles. Així em va ensenyar a fer-la la meva padrina.
ResponEliminaMoltes gràcies per les recomanacions, a veure si la pròxima vegada pareix més una ensaïmada! Petons!
EliminaBuff, tenen una pinta deliciosa, quina molla! si són un híbrid de les coques i les ensaïmades, han de ser doblement bones!
ResponEliminaÀnims i mentrestant, bon profit ;-)
Gràcies Helena! sí, bones van ser... realment és el que importa jeje
EliminaA mi em va costar molts fracassos abans d'aconseguir l'ensaïmada que volia. Crec que has agafat les proporcions de la primera ensaïmada que vàrem publicar al bloc, la de Carnestoltes. D'aleshores ençà hem seguit practicant i aquesta versió és molt millor, si vols provar de fer-ne una altra vegada. Res a veure amb aquella.
ResponEliminaA mi em passava també les primeres vegades que em quedaven les ensaïmades molt denses, com a coques bambes. Ara he arribat a una proporció que queda molt diferent:
http://www.bojosperlacuina.com/seccions/receptes/ensaimada/