dimecres, 31 d’agost de 2011

Popsicles de coco i figa

I per acabar el mes d'agost, uns gelats! Una bona manera d'aprofitar un poc de gelat que ens ha quedat és fer uns gelats de pal. Així, podem combinar el gelat que tenim (vainilla, coco, etc.) amb un puré de les fruites de temporada que més ens agraden per a fer uns petits i sabrosos gelats de pal que són idonis no només per a festes o celebracions, sinó també com a postre o com a un capritx a mitja tarda. En aquesta ocasió jo vaig fer uns gelats de pal de coco (que m'havia quedat del darrer gelat que vaig fer) i figues (la fruita estrella de la temporada).

Ingredients

* 200 ml de gelat (coco, vainilla, etc.) o 1 iogurt natural edulcorat
* 6 figues madures
* 4 Cd sucre
* 8 Cd aigua

Traiem el gelat del congelador i el reservam fins que és fos. En cas de no tenir-ne ho podem fer amb un iogurt natural edulcorat, mesclant-hi l'aroma que més ens agradi (coco, plàtan, vainilla, etc.) o bé deixar-lo amb l'aroma natural del iogurt. El remenam bé i el reservam. Mentre feiem el puré de les figues, primer les rentam i llevam el capoll, les tallam a bocins i els posam el sucre i l'aigua. Passam el túrmix fins que la mescla és homogènia i llisa. Per a fer els popsicles hem de posar dins tassonets una capa de gelat de coco (1/2 part) i congelar, posteriorment una capa del puré de figues (1/2), ara ja podem posar els palets de fusta, i acabam de congelar. Quan són ben gelats ja els podem desmotllar, posant els tassons en un bol d'aigua calenta surten molt bé.


dilluns, 29 d’agost de 2011

Mitges llunes de coco i xocolata

Quan vaig veure la recepta de les mitges llunes de coco del bloc Receptes de cuina del Marroc me vaig quedar amb ganes de fer-les. I així, el dia que vaig fer el gelat de coco també vaig decidir fer aquestes pastes per acompanyar el gelat, encara que també són ideals per a prendre amb el te o cafè. Són unes pastes molt fàcils de fer, que desprenen aroma a coco i vainilla, amb un detall de xocolata que les fa irresistibles.

Ingredients (12 unitats)

* 100 gr farina
* 1/4 cdt llevat químic
* 25 gr mantega
* 1 dit d'oli de gira-sol
* 25 gr mantega
* 40 gr sucre
* 2 Cd coco ratllat
* 1 cdt sucre de vainilla
* 1 blanc d'ou

Decoració

* 75 gr xocolata
* 1 Cd llet
* 10 gr mantega
* Crocanti i sucre 

Primer hem de fondre la mantega, mesclar-hi el sucre i batre bé. Hi incorporam el blanc d'ou i l'oli i seguim batent, mesclant-hi també el coco i el sucre de vainilla. Incorporam la farina i el llevat a poc a poc fins que es crei una massa. Quan és feta anam collint bolletes i les feim llargueres amb els dits, com a rulos. Dins un plat posam sucre i coco ratllat i arrebossam les pastes i donam forma de mitja lluna. Disposam sobre un paper vegetal per enfornar a 170º durant uns 10 minuts, no cal que es daurin massa. Els deixam refredar. 

Mentre preparam el xocolata, fonent-lo al bany maria amb la mantega i la llet. Quan és fos i homogeni ho traiem i anam banyant els extrem de les mitges llunes dins el xocolata i decoram amb crocanti i sucre. Deixam refredar del tot i llestes per a degustar.


diumenge, 28 d’agost de 2011

Gelat de coco

































Avui public un gelat de coco, que tenia pendent, ja que el coco és un dels meus sabors preferits. És una recepta senzilla de gelat casolà que no necessita emprar màquina geladora (encara que si en tenim molt millor). És un gelat cremós i suau amb aroma i coco ratllat.

Ingredients

* 200 ml llet
* 4 rovells d'ou
* 200 ml nata per a muntar
* Sucre o edulcorant
* 4 Cd coco ratllat
* 1 cdt aroma de coco

Primer hem de fer la crema, així posam la llet al foc, amb els rovells i el sucre o edulcorant (al gust). Ho hem de remenar constantment amb un batedor i hem d'anar alerta que no bulli, ja que sinó es quatllaria l'ou. Quan la crema té una consistència més espessa la llevam del foc i deixam refredar. Mentre muntam la nata i la reservam. Quan la crema és freda hi incorporam l'aroma de coco i el coco ratllat, mesclam bé. Ho mesclam amb la nata muntada amb una cullera i ho deixam a la gelera una estona. Finalment ho disposam dins un tupper al congelador i cada hora aproximadament ho hem de remenar de nou perquè no es geli massa. Quan té la consistència de gelat que ens agradi ja estarà llest per a servir.

divendres, 26 d’agost de 2011

Confitura de figues

































Després d'una llarga setmana de feina (com costa tornar després de vacacions!) per fi puc publicar, en aquesta ocasió una confitura per celebrar que ja arriben les primeres figues! Són una de les meves fruites favorites, i és que el seu sabor és únic. Tenc la sort que el meu predí té unes bones figueres i me dóna cistells de figues cada any. Una de les millors maneres d'aprofitar-les i emprar-les per a postres és fer-ne confitura. L'any passat vaig fer la confitura de figues a la vainilla, però enguany l'he feta simplement de figues, és boníssima i molt fàcil de fer! És ideal per a menjar amb formatge com els montaditos de formatge de cabra i confitura, són mel!


Ingredients

* 1 Kg de figues madures
* 500 gr sucre
* Suc d'una llimona

Rentam les figues i els llevam el capoll. Les xapam per la meitat i les disposam dins una olla. A dintre hi posam el sucre i un poc de suc de llimona. Ho remenam i deixam estar unes hores (pot estar tot un vespre), veurem que les figues van creant un suquet. Passat el temps posam l'olla la foc i ho deixam coure durant una hora a poc foc. Quan està mig feta podem passar el túrmix per fer-la més homogènia i la seguim coent. Quan té la consistència i color de confitura la llevam del foc i deixam refredar. La posam dins pots de vidre nets, a sobre posam un paper vegetal mullat en alcohol (vodka, whisky) i tapam els pots. Per a conservar-los millor els bollim al bany maria durant 20 minuts. Es pot degustar des del primer moment o bé la podem conservar a la despensa durant uns mesos.

diumenge, 21 d’agost de 2011

Cupcakes de vainilla i crocanti

Ja era hora de fer uns nous cupcakes, els dolços que més m'apassionen. En aquesta ocasió volia dur un detall a un sopar amb uns amics al que vaig anar. Vaig decidir fer uns cupcakes petits (amb els paperets amb motius florals blaus), ja que havien de ser el postre del sopar, amb aroma de vainilla i crocanti coberts per un buttercream de vainilla. No duen cap tipus de colorant, la vainilla ja li dóna aquest color crema al buttercream. Els mini-merengues que veieu me'ls va du ma mare de Dinamarca, i els vaig trobar tan macos que els vaig reservar per a una ocasió com aquesta, servint de coronament dels cupcakes.

Ingredients

* 50 gr margarina
* 60 gr sucre
* 50 gr farina "bizcochona"
* 1 Cd llet
* 1 ou
* 1 Cd essència de vainilla
* 2 Cd de crocanti

Per a fer la massa hem de batre la margarina fosa amb el sucre fins que sigui esponjosa, hi incorporam l'ou batut i remenam bé. A continuació hi disposam l'essència de vainilla, la farina i la llet i seguim remenant perquè s'integri. Finalment incorporam el crocanti i mesclam de nou la massa. Disposam dins motllets de paper, sempre omplim la meitat ja que pugen bastant i es poden desbordar, els enfornam a 170º (forn preencalentit) durant uns 20 minuts (primer de baix i finalment de dalt perquè es dorin). Els deixam refredar.


Buttercream de vainilla

* 80 gr mantega
* 100 gr sucre en pols
* 1cdt essència de vainilla

Mesclam bé la mantega en pomada, el sucre en pols i l'essència fins que sigui una massa homogènia, suau i semi-consistent. Quan té la consistència desitjada (si és massa blana la podem posar una estona a la gelera) decoram els cupcakes (quan són freds) amb una màniga pastissera i boqueta d'estrella. Finalment coronam amb el que més ens agradi (sprinkles, nonpareils), en el meu cas amb els mini-merengues.

divendres, 19 d’agost de 2011

Spritz!


 L'Spritz ha estat un dels millors descobriments del meu viatge al Véneto. Es tracta d'un còctel, el més popular de Venècia, suau, fet amb prosseco (vi blanc sec espumós del Véneto), soda i Aperol, acompanyat d'una rodanxa de taronja i una gran oliva. Passejant per la ciutat podem veure com aquest còctel és degustat per joves i no tan joves a les terrasses de Venècia. Destaca el seu color taronja brillant que li dóna l'Aperol. Té un gust suau, un poc amarg a taronja, i és molt refrescant! Ja vos dic, que després de les llargues caminades que feiem en queien un parell! El millor que he tastat va ser a la terrassa del bar Zanzibar al Campo de Santa Maria in Formosa, ens vam fer tan addictes que era una aturada necessària tots els horabaixes!

Ens va cridar l'atenció el fet que se'n fan d'altres varietats, bàsicament es diferenciaven pel color, substituïnt l'Aperol per altres aperitius com Campari (té un gust amarg, similar al Bitter Kas), Select (menys amarg) o Cynar (el més canyer), que també vam tastar, encara que el d'Aperol és el que més m'agrada. 

Pel que fa a la història i origen d'aquest còctel va sorgir durant el domini austro-hongarès de la zona del Trieste, al nord d'Itàlia, quan els soldats de l'Imperi Austríac van començar a rebaixar el vi del Vèneto amb aigua. Amb els anys es va difondre per altres ciutats del Vèneto, Friül Venecià i el Trentino.

Com estava tan "enganxada" vaig decidir dur una botella d'Aperol, ja que no sabia si aquí n'hi hauria, però hem descobert que al C. Inglés també en tenen, així que els Spritz ens seguiran acompanyant per un temps!

Recepta d'Spritz Venecià

* Prosseco o vi sec espumós (com també Cava) 2/4
* Aperol 2/4
* Aigua amb gas 1/4
* Glaçons
* Olives gordales
* Rodanxes de taronja

La seva preparació no és gens complicada, emplenam un tassó gran de vidre amb glaçons, hi afegim 2/4 parts de prosseco o vi sec espumós (jo he emprat cava), l'Aperol en la mateixa quanitat i aigua amb gas (1/4 part). Hi incorporam mitja rodanxa de taronja, una oliva amb un escuradents i una canyeta. Llest per a degustar!


dijous, 18 d’agost de 2011

Les delícies del Veneto i la Romagna






















Sono tornato! com es diria en italià, he tornat! El viatge ha estat molt fructífer, moltes coses interessants hi ha per les contrades del Veneto i la Romagna. Ravenna és una ciutat genial, tranquil·la, petita, molt maca i amb unes obres impressionants d'època bizantina (Sant Vital, Sant Apolinar, entre d'altres). Venècia està molt concurrida en l'estiu, però un cop assentats hem gaudit de l'encant dels seus carrerons i canals, que amaguen la història i l'art que han inspirant tantes obres. I què dir de les illes pintoresques de Burano i Torcello, espectaculars les restes d'aquesta darrera. També hem tengut temps per fer un volt per Pàdua i per Ferrara, altres dues ciutats del nord d'Itàlia amb molt d'encant. 

Però una de les coses més interessants dels viatges és descobrir els sabors i colors de la gastronomia típica de la zona, en aquest cas de l'Emilia Romagna i del Veneto. De la Romagna vaig degustar els vins (molt bons) tant el rosso com el bianco, genials per acompanyar un bon plat de peix o pasta farcida com els típics "capelleti", com també un entrant de formatges, que són deliciosos servits amb mel i confitura mmm. El postre per excel·lència de la zona són els gelats, sobretot en època d'estiu.


De Venècia què dir! El que més me va impressionar va ser el dolç, arreu de la ciutat trobam nombroses pastisseries amb un assortiment de dolços molt interessants: la merenga és molt típica (n'hi ha de colors i sabors), els xocolates són espectaculars (també n'hi ha de colors), fruites de massapà, el crocante (com el tambor d'ametlla), els famosos torrons de sabors (boníssims), les galetes de pistatxo i fruits secs, les pastes venecianes i els famosos gelats, amb una pinta que no pots deixar de tastar-ne un parell, en vaig provar un de pistatxo i cirera espectacular! i també era boníssim el "granita de fiore di latte & menta" un granissat dolç i refrescant que vaig tastar a la gelateria Grom. De plats de taula el típic de la zona és la pasta (els spaggetti fruti di mare o els negres amb sípia), els plats de peix (és molt comú el "coda di rospo" que és coa de rap, a la planxa). Les pizzes també són boníssimes (com a tota Itàlia), de diversitat abrumant i amb ingredients molt especials (fiore di zucca (flor de carabassa), carn de cavall, ricotta, etc.).


Especialment me va agradar molt un restaurant de Burano, Da Romano, especialitzat en peix, on vaig provar una anguila a la parrilla que era molt gustosa, i uns petits pops amb oli i llimona, de postre vaig demanar un bocí d'un espectacular pastís de merenga de grans dimensions. Era un poc car però va valer la pena.

Un punt apart mereix el món de les begudes, realment me vaig enganxar a un còctel suau típic de Venècia que es diu Spritz, i que podem veure per totes les terrasses de la ciutat, de color taronja brillant fet amb el típic Prosseco (vi blanc espumós), Aperol (aperitiu de taronja amarga) i aigua amb gas. Cada dia en bevia un parell, a més amb aquesta calor és molt refrescant. He dut una botella d'Aperol, així que pròximament public un post espcífic!






















Ja tenc ganes de tornar a viatjar per descobrir i gaudir de nous sabors! La italiana és una de les meves gastronomies  favorites, i sens dubte, després d'aquest viatge encara més!

dilluns, 15 d’agost de 2011

Popsicles de coco i melicotó [La Recepta del 15]

































Aquest mes d'agost per a la Recepta del 15 ens van proposar un ingredient: els préssecs (o melicotons com deiem a Mallorca). Vaig estar pensant què podia fer amb melicotó i com en l'estiu fan ganes coses fresquetes, vaig pensar en uns gelats de pal, que encara no n'havia fet i que estan molt de moda al Foodgawker. Per tant me vaig decidir per fer uns "popsicles" combinant dos aromes, melicotó i coco, i el resultat ha estat bastant bo. És un dolç ideal per a donar-nos un capritx a mitja tarda o bé com a postre, a més té poques calories (si posam edulcorant enlloc de sucre) i amb una recepta molt facileta, aquí va.










 Ingredients

* 1 iogurt natural edulcorat
* 2 melicotons
* Edulcorant o sucre
* Aroma de coco

Disposam el iogurt en un bol i remenam fins que la consistència és suau, hi disposam l'aroma de coco al gust i tornam a remenar, reservam. Pelam els melicotons i els feim bocins, amb el túrmix feiem puré i hi posam el sucre o edulcorant al gust i remenam bé. Dins motlles de gelat de pal o bé dins petits tassons disposam una capa de puré de melicotó i deixam al congelador una estona. Quan ja està gelat hi afegim una capa de iogurt de coco, hi posam palets de gelat i tornam a posar al congelador. Finalment hi disposam la tercera capa amb la resta de puré de melicotó i deixam gelar de tot. Quan són gelats traiem del congelador i desmotllam.



dissabte, 13 d’agost de 2011

Flaó Eivissenc [Cuina Balear]

De nou toca la recepta mensual de Cuina Balear, que aquest mes d'agost s'ha dedicat a un dels pastissos més sabrosos de les Illes, el Flaó Eivissenc. Jo feia temps que tenia ganes de repetir-lo, ja que el vaig fer fa uns mesos però la massa no em va convèncer. Així que tot d'una que em van dir el repte, vaig cercar per la xarxa, trobant multitud de varietats i ingredients en l'elaboració de la massa. Per tant, he optat en fer un poc de "remix" i el resultat no ha estat dolent, tot el contrari: és un pastís que es desfà a la boca, tendre, suau, amb aroma a herba-sana i anís, mmm un petit mos del cel!

Pel que fa a la seva història, el Flaó és un pastís que segons les fonts ja era corrent a Mallorca entre els segles XIII i XIX com a dolç popular de la cuina pasqual i nadalenca. Avui pràcticament ha desaparegut de les nostres taules, si bé segueix fent-se a Eivissa on s'ha convertit en un dolç característic. A Menorca li donen forma de mitja lluna e lloc de la forma rodona més comuna de Mallorca i Eivissa.

Ingredients

Massa
* 200 gr farina fluixa
* 50 ml oli de gira-sol
* 20 ml saïm de porc
* 1 ou
* 1 raig d'anís
* 2 Cd anís en gra (matafaluga)
* Ratlladura de llimona
* 4 Cd sucre


Farcit
* 5 ous
* 200 gr de formatge tendre (cabra, ovella i vaca)
* 1 raig d'anís
* Ratlladura de llimona
* Un polsí de canyella en pols
* 200 - 250 gr sucre
* 20 fulles d'herba-sana

Per a fer la massa mesclam tots els ingredients i ho amassam bé durant una estona, si veiem que és massa humda podem posar un poc més de farina. Feiem una bolla mab la massa, l'embolicam amb paper film i l'estorjam a la gelera durant una hora. Passat el temps folram un motlle amb la massa, prèviament untat amb margarina, prement bé amb els dits perquè la pasta no sigui massa gruixuda, i el foradam amb una forqueta.

Per a fer el farcit mesclam els ingredients (excepte l'herba-sana) i batem amb el túrmix fins que la mescla és fina. Finalment hi disposam les fulles d'herba-sana picades no massa petites. Ho incorporam dins del motlle amb la massa i enfornam una hora aproximadament fins que és cuit. Deixam refredar i abans de servir repartim un poc de sucre glas per sobre.


dissabte, 6 d’agost de 2011

Pastís Mousse de Maduixes i un poc de descans

































Per fi han arribat les vacacions, ja era hora! Després d'un any bastant atarullat en tenia moltes ganes, i més de viatjar, enguany torn a Itàlia, un país que allotja meravelles (i més del meu camp, història i art). Els racons de Venècia i Ravenna ens esperen! Per tant, el bloc quedarà inactiu per un temps (exceptuant certes entrades programades dels reptes mensuals).


Però abans del descans desitjat public un pastís mousse de maduixa, fresquet, ideal per a l'estiu. La recepta que segueixo és la del pastís de violeta i el de taronja que he fet altres vegades, variant-ne el sabor. El vaig fer per un sopar i la veritat és que va agradar bastant, és cremós i suau amb aroma a confitura de maduixa casolana.

Ingredients

Base
- 150 gr de galletes maria
- 60 gr de mantega
- 1 cullerada de llet

Mousse
- 400 ml de nata líquida
- 300 gr de formatge en crema
- 150 gr sucre
- 2 Cd de confitura de maduixa
- 6 làmines de gelatina
- 1/2 tassó de llet

Cobertura
- 150 ml aigua
- 3 làmines de gelatina
- Confitura de maduixa

Per la base: picam les galletes maria, hi afegim la mantega derretida i la cullerada de llet. Ho remenam bé i posam a la base d'un motlle desmoldable prement bé. Ho deixam a la gelera.

Pel mousse: Muntam la nata i hi afegim la confitura de maduixa i el sucre. Posam la gelatina en remull. Encalentim la llet al foc i hi posam la gelatina perquè es fongui. Un cop fosa, hi afegim el formatge i mesclam bé. Posam aquesta mescla amb la nata i batem uns minuts perquè es faci homogènia. Disposam dins el motlle i deixam a la gelera dues hores.

Per la cobertura: Posam la gelatina en remull. Posam l'aigua al foc amb la gelatina, el sucre i la confitura de maduixa al gust (jo vaig posar la resta del pot que vaig emprar, petit d'uns 200 ml). Quan és calent ho llevam del foc i deixam refredar un poc. Disposam la cobertura un cop sigui teba.

Deixam el pastís la gelera unes hores perquè cualli, desmotllam i llest per a servir!

Ens veiem a la tornada!

divendres, 5 d’agost de 2011

Dàtils farcits amb aroma a violeta















Aquest és un dolç que vaig provar fa un mes i vaig quedar sorpresa, els dàtils farcits són boníssims com a postre, un petit mos de dolçor per acabar un menjar especial. És un dolç típic de la cuina oriental, i els que vaig provar eren casolans. No vaig aconseguir saber la recepta exacta fins que casualment fa uns dies es va publicar al bloc Receptes de cuina del Marroc. Així que vaig decidir fer-los, aprofitant que tenia un sopar amb amigues, variant-ne un poc l'aroma. Normalment es fan amb aroma de vainilla o d'ametlles amargues, però jo vaig voler fer-los de violeta, un dels meus aromes "fetiche" que em recorda aquells caramels que tant m'agradaven de petita.

Ingredients

* 30 Dàtils grans
* 100 gr Ametlla en pols
* 100 gr Sucre glas
* 1 cdt aroma de violeta
* Aigua de flor de taronger
* Colorant lila

Primer hem de tallar els dàtils longitudinalment i els traiem el pinyol, els reservam. Per fer la pasta d'ametlla hem de mesclar el sucre i l'ametlla en pols i poc a poc anar incorporant aigua de flor de taronger en petites quantitats fins que tenim una pasta idònia per al farciment. Hi afegim l'aroma desitjat (violeta, ametlla, vainilla) i el colorant, mesclam bé la pasta i farcim els dàtils.

 

dimecres, 3 d’agost de 2011

Candy Cupcakes


De nou toca publicar uns cupcakes, i és que són un dels dolços que més varietats permeten, variant-ne la massa, el frosting i la decoració, i amb un poc d'imaginació, surten idees genials per a diferents ocasions. Els cupcakes d'aquesta setmana són molt golosos i vistosos, ideals per a nins. Són de xocolata amb un frosting suau amb formatge i gerds, coronats per llaminadures!

Ingredients (6 unitats)
Cupcakes de xocolata
* 1 ou
* 50 gr margarina
* 60 gr sucre
* 50 gr farina "bizcochona"
* 1 cdt essència de vainilla
* 1 cdt cacau en pols
* 1 Cd llet

Frosting de formatge i gerds
* 80 gr formatge en crema
* 25 gr mantega
* 1 cdt xarop de gerds
* Sucre glas
* Llaminadures

Per a fer la massa hem de batre el sucre amb la margarina fosa, incorporar-hi l'ou batut i remenar bé. Després hi disposam la farina, i ho integram bé. Hi incorporam l'essència de vainilla, el cacau i la llet i mesclam. Disposam dins motllets de paper i enfornam a 170º (una estona de baix fins que pugin i finalment un poc de dalt i baix). Deixam refredar.

Per al frosting hem de mesclar el formatge amb la mantega i el xarop, ho batem bé. Hi anam incorporant el sucre glas fins que tengui la consistència desitjada. Deixam una estona a la gelera i quan els cupcakes són freds els decoram amb el frosting i coronam amb llaminadures variades.